Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
panjabi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del subgrup nord-occidental de les llengües indoàries parlada al territori del Panjab, dividit actualment entre el Pakistan i l’Índia.
A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897
Flavi Claudi Julià
Història
Emperador romà (361-363).
Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
Johan Michael Friedrich Rückert
Música
Poeta i orientalista alemany.
Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una…
brahui
Etnologia
Individu d’una confederació de tribus del Balutxistan central i oriental (275.000 individus, aproximadament).
De característiques racials semblants a llurs veïns balutxis i pathans, són principalment pastors nòmades de cabres, organitzats en 23 tribus tributàries del kan brahui de Qalāt La confederació agrupa també minories d’altres pobles indígenes i captius balutxis, pathans, perses, jats La religió musulmana dels brahuis és totalment impregnada de costums hindús Els brahuis obtingueren la màxima cohesió i el màxim desenvolupament polític durant el segle XVIII, a l’època d’expansió del kanat de Qalāt La llengua, escrita en caràcters àrabs, pertany a la família dravídica en les…
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al…
Persèpolis
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, capital de l’imperi aquemènida, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I.
Situada vora el riu Pohar, al NE de Shirāz, es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron apadāna , la de les cent columnes —de vint metres d’alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran 331 aC, les imposants ruïnes foren excavades per EHerzfeld i EFSchmidt Oriental…
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina