Resultats de la cerca

Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un…

El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la…

Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del…

Fill de Josep Llimona  i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…

Estudià a la Llotja de Barcelona, i participà a l’Exposició Internacional d’Art de la ciutat L’any 1917 es desplaçà a Madrid on visqué amb el seu cosí, el també escultor Julio Antonio A la mort d’aquest, Costa es traslladà a America del Sud fins el 1925, quan retornà a Madrid Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d’Ebre La seva obra escultòrica El remador , de bronze Els sirgadors , de pedra calcaria de Calatorao Els segadors , també de pedra calcària etc i pictòrica El carrer de la Barca de Móra d’Ebre , Sínia , Miravet , La…

S’inicià en aquesta última activitat, i durant la dècada dels cinquanta, i sobretot influït per Calder, se sentí atret per l’art del moviment i derivà cap a l’escultura La seva producció posterior incorporà l’ús de motors i elements magnètics i lluminosos Les seves escultures metàlliques es caracteritzen per la combinació d’estructures geomètriques pures i per l’interès pel moviment Conreà també l’escultura monumental És autor d’alguns films i escrits teòrics Considerat un dels clàssics del cinetisme contemporani, l’any 1994 es publicà el catàleg raonat de la seva obra, arran de l’exposició…

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres…

Format a l’Acadèmia de Viena 1806-10 Establert a Roma 1810, hi fundà i hi encapçalà l’escola dels natzarens natzarenisme , es convertí al catolicisme 1813 i posà el seu art al servei de l’Església Catòlica El seu estil, suau i amable, es basa en Rafael i representa la perduració de la plàstica pictòrica neoclàssica, oberta, però, a una temàtica d’un cert Romanticisme Collaborà en la decoració al fresc de la stanza Bartholdy 1816-18 i del casino Massimi de Roma 1828 Féu bons retrats, especialment d’altres pintors amics, i la seva obra més ambiciosa és El Triomf de la Religió en…

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà…

Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a…