Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
observatori del Roque de los Muchachos
Astronomia
Observatori situat a l’illa de La Palma, a les Canàries, a una altura d’uns 2 400 m, prop de l’anomenada Caldera de Taburiente.
Fou construït amb collaboració internacional Gran Bretanya, Dinamarca, Espanya, Països Baixos, Irlanda i la RF d’Alemanya i fou inaugurat el 1985 Disposa d’una desena de telescopis, tant nocturns com per a l’observació del sol, entre els que destaca el Gran Telescopio Canarias, amb un diàmetre de 11,4 metres A més s’hi troben altres instruments, com el Gran Telescopi de Raigs Gamma Atmosfèrics per Imatge Cerenkov MAGIC I dissenyat per a l’observació de fenomens d’altes energies i inaugurat el 2004, o la càmera superWASP que té com a objectiu la detecció de planetes extrasolars L’…
Pierre Simon Laplace
Astronomia
Física
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i físic francès, marquès de Laplace.
Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…
El sistema solar
Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de factors astronòmics, com ara la posició relativa entre l’objecte, la Terra i el Sol, o la seva distància a la Terra A més, l’…
anell
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
Michel Mayor
Astronomia
Astrònom suís.
Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300…
Hannes Olof Gösta Alfvén
Física
Físic suec.
Entre els anys 1930 i 1940, en intentar explicar la dinàmica de les taques solars, estudià la interacció d’un camp electromagnètic amb un plasma En la mateixa línia, estudià la magnetosfera terrestre, les aurores polars i les tempestes magnètiques Postulà 1942 la propagació d’ones electromagnètiques en els plasmes, les anomenades ones Alfvén Donà una teoria sobre la formació dels planetes del sistema solar segons la qual el Sol capturà matèria de la pols interestellar Els seus estudis sobre magnetohidrodinàmica són fonamentals per a la física del plasma És autor, entre d’altres…
observatori de San Fernando
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de San Fernando (Cadis).
Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els…
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
estel nan marró
Astronomia
Objecte estel·lar gasós, ric en hidrogen i de massa inferior a 0,08 masses solars i superior en unes poques desenes a la massa de Júpiter.
Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina