Resultats de la cerca

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…

El subtítol, Estudi d’una passió , indica la seva voluntat cientifista i psicològica La imatge i l’actuació d’un usurer, que reinterpreta la figura literària de l’avar, projecta imaginativament, a través d’una síntesi històrica crítica, l’evolució i els efectes del capitalisme en la societat rural catalana a les acaballes de la Revolució Industrial L’avarícia del personatge —l’acumulació perversa i la immobilització dels diners— representa l’extrem patològic de l’individualisme burgès El contingut sociològic es fa evident en l’exactitud històrica caiguda de l’Antic Règim simbolitzada en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián, Emilio…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Després del període colonial —que dóna nom a un estil arquitectònic funcional que encara perdurà uns quants anys—, amb l’establiment del nou règim independent es desenvolupà un classicisme nacional exemplificat per l’obra arquitectònica del president Jefferson i de Charles Bulfinch, que participà en la construcció de l’exponent més representatiu, el Capitoli de Washington 1792-1869 Tanmateix, la dependència de l’art dels EUA respecte a l’europeu fou molt forta, fins al punt que els grans noms de la pintura del moment —Benjamin West i l’èpic preromàntic JSCopley— moriren a Londres…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica…

N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a…