Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
John Sheppard
Música
Compositor anglès.
La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt fragmentàriament, és un bon…
Ewald Karl Hubert Maria Jammers
Música
Musicòleg i bibliotecari alemany.
Estudià musicologia, història, filologia germànica i etnologia a la Universitat de Bonn 1913-17, 1919-24 El 1927 esdevingué bibliotecari titulat per la Biblioteca de la Universitat de Leipzig i posteriorment treballà en diferents biblioteques com la Biblioteca Nacional de Saxònia i l’Estatal de Dresden, i a la de la Universitat de Heidelberg, on, des del 1953, estigué al capdavant del departament de manuscrits Entre el 1956 i el 1962 fou professor honorari de música antiga a la Universitat de Heidelberg Tota l’obra de Jammers destaca per un tractament i una anàlisi molt aprofundits,…
Juan de Esquivel Barahona
Música
Compositor castellà.
Es formà com a nen cantor a la catedral de la seva ciutat natal, i entre el 1581 i el 1585 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Oviedo Després de recórrer altres destins, el 1608 passà a ocupar el magisteri de la catedral de Ciudad Rodrigo, on es mantingué actiu fins a la seva mort En aquesta seu es beneficià de la protecció del bisbe Pedro Ponce de León, que sufragà les despeses de l’edició de tres reculls d’obres de polifonia litúrgica Missarum liber primus Salamanca 1608, Motecta festorum et dominicarum Salamanca 1608 i Liber secundus psalmorum, hymnorum,…
Nino Pirrotta
Música
Musicòleg italià.
Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931 Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College 1970 i les universitats de Chicago 1975, Cambridge 1985, Princeton 1987 i Urbino 1996 Autor de nombrosos llibres i articles, fou una autoritat en…
entonació
Música
En el cant gregorià, fragment melòdic inicial que és cantat per un solista.
En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor o grup de solistes canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in excelsis Deo i…
Coral Càrmina
Música
Entitat coral fundada el 1972 a Barcelona per Jordi Casas i dirigida per ell fins el 1988 i, posteriorment, per Josep Pons (1988-90), Francesc Guillén (1991), Josep Vila (1991), Alfred Cañamero i Monserrat Ríos.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral…
Aleksandr Dmitrijevic Kastal’skij
Música
Compositor, director de cor i musicòleg rus.
El 1875 entrà al Conservatori de Moscou per estudiar piano, teoria i composició amb PI Cajkovskij, S Tanejev i N Hubert Del 1881 al 1884 visqué a Kozlova, on dirigia cors de treballadors i orquestres d’aficionats El 1887 entrà a treballar a l’Acadèmia Sinodal de Moscou -que el 1918 passà a dir-se Acadèmia Coral del Poble-, de la qual fou director a partir del 1910 fins que aquesta s’incorporà al conservatori 1923 Amb el cor de l’acadèmia, el 1911 viatjà per Europa fent concerts Estudiós de la música religiosa i del folklore rus, escriví estudis importants sobre aquests dos temes La…
Alfred Orel
Música
Musicòleg austríac.
Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals temes d’interès foren la polifonia…
Enrique
Música
Compositor hispànic.
Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…
plica
Música
En el cant pla, nom que s’utilitzava al segle XIII i al principi del XIV per a referir-se als neumes liqüescents (neuma).
Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina