Resultats de la cerca

Aparegué a Barcelona per l’abril del 1977 i per dificultats editorials deixà de sortir del novembre del 1977 al setembre del 1978, en què també renuncià a la referència explícita als Països Catalans en el subtítol En fou el primer director Fèlix Ibáñez Fanés 1976-79 i des del 1999 ocupa el càrrec Josep M Muñoz i Lloret El 1998 la revista fou sotmesa a una remodelació de formats i, del 1999 al 2001, l’empresa editora del mateix nom publicà sis números d’ Historiar , revista trimestral en castellà Els continguts de la revista tracten majoritàriament de la història de Catalunya, molt…

És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència i tecnologia…

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602  Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…

Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo

Informa de les activitats del sector nàutic, amb navegació, motonàutica, motors, regates i salons nàutics En fou directora Yolanda Llinàs, i, editor, Enrique Gómez Curt Entre els redactors cal esmentar Jacint Viladomiu, Nena Viladomiu i Manuel Figueres i el fotògraf Juan Balañà Amb motiu de la creació de Curt Ediciones, n’esdevingué director executiu Enrique Curt De periodicitat mensual, publica números especials i des del desembre del 2008 és accessible també en versió digital

Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i de l’historiador  Jaume Finestres i de Monsalvo  1696 — 1769, monjos de Poblet, d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de l’historiador  Daniel Finestres i de Monsalvo  1702 — 1744 Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori…

Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’…

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…