Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
Sant Pere d’Isdes (Sopeira)
Art romànic
Situació Petita església que presidia el veïnat d’Isdes, ara despoblat, a gairebé 1 400 m d’altitud ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, antic temple del despoblat d’Isdes o Iscles, és situada a 1 385 m d’altitud, vora la collada de Santa Bàrbara El lloc es troba prop de l’antic camí que unia la vall de Betesa amb la Torre de Buira Mapa 32-10213 Situació 31TCG124926 Des del poble de Sant Orenç surt una pista que cal deixar aviat per remuntar un camí en direcció a la collada de Santa Bàrbara Enfilant-se cap a l’est s’arriba a l’antic despoblat i església d’Isdes MAF-XFG Història El lloc d’…
governador
Història
Dret català
Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.
A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de Rosselló i…
Castell de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així com la meitat de la…
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou assimilat a Hermes
Santa Susanna (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Façana de l’església, molt modificada, sense culte, integrada al conjunt d’edificis de l’antic hospital dels pobres J M Masagué L’esglesiola de Santa Susanna és dins l’antic nucli urbà de Caldes de Montbui, molt a prop de les famoses termes romanes Forma part de l’antic hospital que porta el mateix nom, dedicat actualment a museu Situada a tocar de la muralla, presidia l’antic portal de Santa Susanna per on passava el camí de tradició romana que, a través del pont medieval, anava cap a Sentmenat i Ègara Terrassa És de propietat municipal i des del començament d’aquest…
Castell de Granyanella
Art romànic
El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127 Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la…
Sant Climent del mas de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell,…
Castell de Riudoms
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme Aquesta donació, però,…
Sant Aventí de Cérvoles, abans Santa Maria o Santa Eulàlia (Senterada)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de…
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina