Situació
Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós.
ECSA – M. Anglada
L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós. És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG668942.
S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5 km de la Seu d’Urgell en direcció a ponent. S’ha de seguir la pista que puja vers tramuntana passant pel poblat d’Enroqueta fins a fer uns 6 km més. Cal demanar permís al propietari ja que té barrat el pas que mena des del camí de la seva residència fins a l’església, a uns 400 m. (MAB)
Història
Aquesta església apareix relacionada, dins del deganat d’Urgellet, en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, com a Sant Climent de Sallent, però diferenciada de l’església de Sallent. L’any 1575 Sant Climent de la Torre gaudia de la categoria d’església parroquial, encara que s’especifica que la parròquia consta només de 5 cases i aquestes són lluny de l’església. L’any 1758 Sant Climent havia perdut la categoria de parròquia i havia estat agregada a Sant Vicenç de Sendes; tenia encara cementiri al servei de les 5 o 6 cases que en depenien. L’any 1904 era solament una capella del terme de Sendes. (MLIC)
Església
Planta de l’absis de l’església, força desproporcionat, fruit d’alguna reforma feta al temple.
M. Anglada
Es tracta d’una petita església d’una nau encapçalada per un absis lleugerament descentrat, de forma de ferradura, cobert amb volta de quart d’esfera que li dóna un aspecte arcaic. Com a elements arquitectònics només hi ha el portal d’una arcada simple a la façana de migjorn, una finestra absidal de doble esqueixada, una altra a un costat de l’absis i una tercera a la façana de ponent. Sobre aquesta hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls ben conservat com també un altre d’un sol ull més petit sobre la paret que recolza sobre l’arc triomfal i que resulta un exemplar molt insòlit.
L’aparell és fet de lloses de pedra en filades força irregulars amb escassíssim morter però ben col locades, la qual cosa ha fet que la construcció es mantingui dempeus fins avui dia. En canvi no és aquest el cas de la coberta que en part està enfonsada i que és feta de llicorella sobre estructura llenyosa amb un sol cavall situat al mig de la nau.
Tant la construcció com el seu entorn i l’interior estan en un estat de lamentable abandó. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de visites, 1575, vol. 32, fols. 16v-17r; ACU. Llibre de visites, 1758, vol. 111, fols. 194–200; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 184; Bertran, 1979, pàg. 282.