Resultats de la cerca

Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera…

Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de l’àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center Especialista en enginyeria ambiental, modelització, gestió i tractament dels residus i contaminació de l’aire Dirigí l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental 1988-97 Fou membre del Consell Assessor per a la gestió dels Residus Industrials de la Generalitat de Catalunya 1991-95 Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del medi ambient 1997

Professor a Kiel 1934-36 i a Colònia a partir del 1940 Obtingué el Premi Nobel de Química el 1950, ensems amb el seu mestre Otto PH Diels, per haver aconseguit la síntesi diènica reacció de Diels-Alder

Desenvolupà el mètode de Marggraf per a extreure sucre en grans quantitats de la bleda-rave

Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…

Fill de l’erudit  Michel Polanyi  Budapest, 11 de març de 1891 - Northampton, 22 de febrer de 1976, que estudià la teoria de les velocitats de reacció, desenvolupà un seguit de regles sobre la dinàmica de reaccions Pels seus treballs, li fou atorgat el premi Nobel de química del 1986, que compartí amb DR Herschbach i YT Lee

Fou ajudant de Hofmann descobrí el primer colorant artificial a base d’anilina El 1874 fundà una fàbrica de colorants sintètics a Harrow Els seus treballs foren continuats pel seu fill William Henry Perkin Sudbury 1869 — Oxford 1929, el qual fou professor a Edimburg, Manchester i Oxford

Estudià a l’École Polytechnique i fou deixeble de JBDumas, el qual succeí després com a professor Juntament amb aquest, estudià les propietats i la composició dels alcohols 1835 i aïllà l’urani 1841 Publicà Traité élémentaire de manipulations chimiques 1836