Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
ritme
Literatura
Repetició successiva d’un element dins un vers (del grec ‘rυϑμός, ‘cadència’).
En les literatures clàssiques grega i llatina, aquest element era conformat per la quantitat de síllabes dividides en llargues i breus, les primeres amb un temps de duració doble del de les segones aproximadament i per llur distribució en el vers Això no obstant, cal remarcar que ja des del segle V aC es palesa una clara tendència a distingir, en la pràctica rítmica, els metres metre dels ritmes Els primers neixen d’una successió definida de metres iguals segons lleis d’isocronia els ritmes, en canvi, bé que poden trobar-se agrupats en isocronia mètrica, es desenvolupen en successió d’…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
Fisiologia de l’aparell digestiu
Fisiologia humana
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…
Giuseppe Tartini
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…
Pierre Boulez

Pierre Boulez
© Lucerne Festival / Georg Anderhub
Música
Compositor, teòric musical i director d’orquestra francès.
Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…
,
música de Finlàndia
Música
Música desenvolupada a Finlàndia.
Música culta de tradició europea El període més antic de la història musical finlandesa està relacionat amb l’Església Catòlica, com ho demostren els manuscrits del segle XI que encara es conserven El 1582 s’imprimí la primera edició de les Piae Cantiones , recull a cura de Theodoricus Petri Ruuth Algunes d’aquestes composicions, escrites entre el 1350 i el 1450, són de procedència alemanya, anglesa i francesa, però gairebé la meitat són més que probablement originàries dels països nòrdics Al segle XVII, a la ciutat de Turku, aleshores la capital, es desenvolupà una pràctica musical fora de l…
Antonín Rejcha
Música
Compositor txec naturalitzat francès.
Vida Orfe de pare abans de tenir un any, visqué amb l’avi, i a onze anys fou adoptat pels seus oncles Josef Reicha, expert director, compositor i virtuós violoncellista, li feu de mentor i de professor Antonín aprengué a tocar el violí, el piano i, sobretot, la flauta Quan la família es traslladà a Bonn el 1785, entrà a la Hofkapelle, sota la direcció del seu oncle, la qual cosa li permeté ser a prop de L van Beethoven i CG Neefe, que també li feren classes de composició Començà a compondre peces per a instruments de vent i escriví una primera simfonia, avui perduda El 1789 ingressà a la…
Apendicitis
Patologia humana
Definició L’ apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina