Resultats de la cerca

Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa— i posteriorment es traslladà a Nancy A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana El 1724 s’installà definitivament a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux, al sud…

Vida El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna, i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV d’Espanya, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII El 1814 publicà a Madrid l' Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau Posteriorment publicà  Mapa harmónico 1829 i Tratado de composición musical , inèdit El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir un conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix any…

Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part superior i dos en…

Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers fragments de Caccini Fou…

Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…