Resultats de la cerca

Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

El lloc de Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda “villa Truliarescum omnes suosvilares” Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars Truliars , juntament amb la seva església Molt probablement al segle XI…

Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les…

Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Aquesta església és en una zona gairebé desèrtica i despoblada, bastant enlairada, situada entre les rases de Marsinyac i d’Antigues, que rep el nom de la contrada Mapa 292M781 Situació 31TCG867538 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga, des de Solsona, hi ha un trencant a banda i banda El de la dreta porta a Sorba l’altre va a can Feliu Aquest, amb poc més d’1 km, porta a la casa esmentada Des d’aquí, la ruta ja es fa més difícil de seguir Normalment, sempre s’ha d’anar 2 km en direcció a tramuntana per camins poc…

La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella

La cella monàstica de Sant Fruitós és al poble de la Vall de Santa Creu Hi ha l’opinió que aquest poblat aparegué quan fou abandonat el poble de Santa Creu de Rodes Tanmateix, l’ocupació d’aquest indret té un origen més antic, puix que la seva església, dedicada a Sant Fruitós, ja apareix esmentada en documents del segle IX La cella de Sant Fruitós era una de les quatre que hi havia al comtat de Peralada, la possessió de les quals fou objecte de llargues disputes entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès N’hi ha notícies indirectes de vers l’any 780, que el futur fundador de…

Els comtes beneficiaris Mapa del comtat de Rosselló i dels comtats que l’envoltaven, als quals estigué estretament vinculat entre els segles IX i XII P Ponsich En ressuscitar el comtat visigòtic, els francs, malgrat la preeminència d’Elna, ciutat episcopal, elegiren l’antiga Ruscino, esdevinguda la modesta Rosilona o Rosciliona 816 i, aviat, castellum Rossilionem 927, com a seu de l’administració del comtat al qual havia tramès el seu nom Els límits d’aquest comtat coincidien, com anteriorment, amb els de la diòcesi d’Elna ho prova el fet que, al llarg dels segles IX i X, és a dir, en un…

N'hi ha de diversos tipus i dissenys, com el tub de parets poroses, el ranurat, el perforat o el de junts oberts

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…