Resultats de la cerca

Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions…

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània

El 1296 jurà fidelitat al rei anglès Eduard I , al qual s’enfrontà tot seguit ajuntant-se, en defensa de la causa nacional escocesa, amb el líder guerriller Wallace Després de proclamar-se rei a Scone 1306 anà ampliant el seu domini territorial amb les victòries de Loudon Hill 1307, de Bannockburn 1314 i Berwick 1318 El 1323 signà una treva de tretze anys a York, que fou ratificada a Berwick amb Eduard II Finalment, Eduard III reconegué la independència d’Escòcia amb Robert I com a rei, a York 1328, ratificada poc després pel parlament a Northampton

Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini, comtes de Nola, i…

Tenia una superfície de 8 500 km 2 i uns 860 000 h La ciutat de Bisho fou designada capital La major part de la població era d’ètnia xhosa Bantustan autònom des del 1972, fou el quart a assolir una independència pactada amb el govern sud-africà 1981, per bé que no la reconegué cap altre estat —ni tan sols els altres bantustans independitzats—, com tampoc l’ONU ni l’OUA Amb l’abolició de l' apartheid , la supressió dels bantustans i l’aprovació d’una nova constitució 1993, hom l’annexà a la nova província del Cap Oriental malgrat les resistències del govern del territori

Ric home navarrès, senyor d’Estella, primogènit de Rodrigo Pérez de Azagra Passà al servei d’Alfons VIII de Castella Segurament havia prestat auxili al rei ibn Mardaniš de Múrcia i de València, el qual li concedí ~1167 la senyoria d'Albarrasí , que pertanyia a la zona de conquesta catalanoaragonesa i es declarà “vassall de santa Maria” i no reconegué altre senyor Prengué part destacada en el setge de Conca 1177 al costat d’Alfons VIII de Castella i d’Alfons I d’Aragó ambdós reis es posaren d’acord diverses vegades, tanmateix sense resultat, per posar fi a la independència del seu…

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès,…

Essent governador de Tànger, dirigí l’expedició musulmana abril del 711 que donà lloc a la dominació islàmica de la península Ibèrica Travessà l’estret amb un destacament constituït per uns 7 000 homes, la majoria dels quals berbers, i es féu fort a la punta de Gibraltar Ǧabal Ṭariq , de qui prengué el nom Derrotà els visigots comandats per Roderic a la batalla de Guadalete juliol del 711 i prosseguí fins a Toledo 713 i, juntament amb Mūsà ibn Nuṣayr, més cap al N En arribar a Saragossa fou cridat pel califa de Damasc al-Walid, que, sembla, no li reconegué els seus mèrits

Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…