Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Sant Martin de Prunhanas
Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’…
Théophile Alexandre Steinlen
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor suís.
De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —ben…
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar…
definició de llegítima
Dret balear
Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera (articles 50, 80 i 65 de la vigent Compilació), que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o a la donació que aquests poden fer en vida als fills.
La renúncia es fa en relació amb la futura herència del pare o mare donants, i comprèn també tots els altres drets que pugui tenir el fill renunciant a la successió dels seus pares, però sembla que pot restar limitada a la futura llegítima i el seu complement Es refereixen a la definició un privilegi de Jaume I del 1274 i un altre de Sanç de Mallorca del 1319 És un element que fa més flexible la llegítima mallorquina, que és molt rígida, puix que no es pot pagar mai en diners i el legitimari no renunciant ha d’intervenir sempre a la partició de l’herència, per tal com la…
Joan de Montbui
Història
Militar
Noble i militar remarcable per la seva actuació a Sardenya.
Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
bonificació
Dret administratiu
Genèricament, minoració dels ingressos públics admesa per l’administració.
Pot presentar la forma d’exempció o bonoficació total i de reducció o bonificació parcial Estrictament significa la reducció parcial dels tributs Les bonificacions poden ésser perpètues o temporals , segons la durada, i subjectives o objectives , segons que siguin atorgades pensant en la persona afavorida o en l’activitat que hom vol afavorir Les bonificacions poden tenir com a causa la incitació a complir ràpidament els deures fiscals, o també a afavorir determinades persones o activitats Les bonificacions o reduccions poden afectar la base impositiva, i s’anomenen deduccions…
mestre racional
Història
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del segle XVI…
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents…
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina