Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
art georgià
Art
Art desenvolupat a Geòrgia.
Dels primers anys de l’era cristiana, hom pot esmentar els tipus de casa dits darbazi , amb una cúpula central esglaonada, oberta en el seu centre Amb el cristianisme segle IV, l’arquitectura és eminentment religiosa De característiques semblants a l’evolució de l’arquitectura armènia, les esglésies georgianes tenen una reminiscència siríaca Entre les més antigues destaca la basílica de Sió, a Bolnisi segle V, de tres naus separades per pilastres que suporten arcs Al segle VI apareix un tipus de basílica de tres naus separades per murs, la comunicació entre les quals és feta a través de…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un…
Johann Christoph Graupner
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…
música de Burgos
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Burgos.
Fundada pel rei Alfons II d’Astúries el 884, fou successivament capital del comtat de Castella i del regne de Castella i Lleó La seva importància començà a decaure al final del segle XI, en què Toledo li prengué el relleu com a centre polític i econòmic Les primeres dades sobre la música a Burgos daten del segle XIII i, tot i ser escasses, són significatives, ja que revelen una rica vida musical no solament a la catedral, sinó també a altres esglésies i centres religiosos, com ara el monestir de Santo Domingo de Silos , el monestir de Las Huelgas o la parròquia de San Esteban…
Jofre de Foixà
Literatura catalana
Eclesiàstic i literat.
Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…
,
Pere Prat i Gaballí

Pere Prat i Gaballí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Tècnic publicitari i escriptor.
Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…
,
Santa Llúcia de Coborriu de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat que té adossat a la part de llevant una petita estructura preromànica coberta amb volta, anterior al segle XI, ara amb funcions de sagristia ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Llúcia és dins el nucli de Coborriu de la Llosa, un petit poble que es troba sobre la pista que va de Lles a Prullans, passant per Viliella i la vall de la Llosa JAA Mapa 35-10 216 Situació 31TCG939967 Història El lloc de Coborriu, a la vall de la Llosa, no apareix esmentat en la documentació medieval fins l’any 1244, amb motiu de la venda d’un mas en aquest indret, entre d’…
Pietro Antonio Locatelli
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Les dades sobre la seva formació són molt escasses De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A Corelli És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França El 1729 fixà la seva residència definitiva a Amsterdam, on es dedicà a la docència i a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina