Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Luigi Illica
Música
Llibretista i dramaturg italià.
Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca ,…
Francesc Altés i Casals
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista del Principat, d’expressió castellana, que utilitzà els pseudònims d’Altés Gurena i Selta Runega.
Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo…
,
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme , però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…
petrolier
Història
Nom aplicat als revolucionaris que en la Comuna de París (1871) se serviren del petroli com a material incendiari.
Lliga Comunista Revolucionària
Política
Partit polític d’àmbit espanyol sorgit en 1970-71 del grup Comunismo, que procedia de l’antic Front Obrer de Catalunya
.
El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a…
Bernat Ferrandis i Badenes
Pintura
Pintor.
Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del…
Associació Democràtica Popular de Catalunya
Partit polític
Organització socialista fundada a l’octubre de 1959 a Barcelona, federada amb el Frente de Liberación Popular.
L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la direcció…
El Propagador de la Libertad
Periodisme
Publicació política en castellà apareguda a Barcelona, sense una periodicitat fixa, de l’octubre del 1835 a mitjan 1838.
La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris…
Comitè Europeu
Política
Organisme internacional creat a Londres (1850) per polítics exiliats de tot Europa a conseqüència dels fets revolucionaris de 1848-49.
Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853
montagnard
Història
Dit del membre de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa.
Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina