Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
Carlo Crivelli
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana.
Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…
Esmeraldas
Riu
Riu del nord de l’Equador, que drena les províncies de Pichincha i Esmeraldas.
Es forma per la unió del Blanco i el Guayllabamba, els quals neixen a la Cordillera Oriental andina corren molt encaixats fins a la plana costanera, on s’uneixen a 80 km de la mar En el curs inferior torna a encaixonar-se per travessar els turons de Quinindé Desguassa al Pacífic arran del port d’Esmeraldas La conca cobreix uns 21 000 km 2 a la zona equatorial, afectada de pluges abundants i constants La vall de l’Esmeraldas és una de les regions més riques del país, productora de bananes, i, amb la del Blanco, constitueix la sortida natural de Quito a la mar El curs baix del riu és navegable…
Mezzogiorno
Política
Terme politicoeconòmic que es refereix a la Itàlia meridional i insular i inclou les regions dels Abruços, Molise, Campània, Calàbria, Basilicata, Pulla i les illes de Sardenya i Sicília, amb una extensió d’uns 125 000 km2 i una població, l’any 2000, de 20 869 543 h.
Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals relleu, clima com humanes i històriques Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un…
Vinicunca

Vista de Vinicunca
Nathali Castaño (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya de la serralada de Vilcanota (Perú), als Andes, de 5.200 m d’altitud, entre els districtes de Cusipata (Quispicanchi) i Pitumarca (
Canchis).
És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de Cuzco, s’ha…
conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…
cuirassa
Militar
Element de l’arnès que protegia el cos.
El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i de l’esquena…
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina