Resultats de la cerca

Pretenia de portar arreu d’Espanya el programa del Memorial de Greuges, des del punt de vista regionalista conservador Dedicà una gran part dels seus números a temes de dret Dirigida per Francesc Romaní i Puigdengoles, tingué com a collaboradors Marià Maspons, Eusebi Güell, Josep Coroleu, Joan Sardà i Josep Pella i Forgas

Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578

N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars

Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc

D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana

A Doceo pueros litteras , el verb doceo regeix un complement objecte de persona en acusatiu pueros i un complement objecte de cosa en acusatiu litteras L’acusatiu doble també era emprat en frases on el complement objecte duia un complement predicatiu, tots dos en acusatiu Romani Ciceronem complement objecte patrem predicatiu patriae apellaverunt En llatí eren construïts amb acusatiu doble alguns verbs marcats pel sufix trans- Exercitum Ligerim traducit

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845

Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…

Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII