Resultats de la cerca

La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en…

Residí a França des del 1951 fins al 1992, on ensenyà lletres clàssiques a Rouen 1965-92 Els règims d’AAhidjo i, fins el 1991, de PBiya li prohibiren l’entrada al seu país La seva obra és una denúncia tant del colonialisme a l’Àfrica com dels règims que el succeïren després de les independències, preocupacions que reflectí en nombroses novelles Ville Cruelle , 1954, amb el pseudònim Eza Boto Le pauvre Christ de Bomba , 1956 Mission terminée , 1957 Roi miraculé , 1958 Remember Ruben , 1974 Perpétue ou l’habitude du malheur , 1974 L’histoire du fou , 1994 Trop de soleil tue l’…

Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha…

Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…

Fill d’una família aristocràtica, compaginà la seva carrera política amb la musical Tingué com a mestres a JPh Rameau composició i A Dauvergne violí Entrà al servei de Lluís XV el 1762, i arribà a ser-ne confident Cap al 1773 viatjà per Suïssa i Itàlia, on visità Voltaire i N Piccinni En tornar a França fou nomenat director del Louvre, càrrec que ocupà fins a la mort de Lluís XV, el 1774 Durant la Revolució abandonà París, però fou arrestat a Rouen i, posteriorment, guillotinat Escriví cançons i una trentena de peces teatrals, principalment opéras-comiques , que tingueren un cert…

El compositor Roger Ducasse, amic de la seva família, guià les seves primeres passes Després d’aconseguir els primers premis de piano i percussió al Conservatori de Bordeus, i d’estudiar pel seu compte cant coral i orgue, a quinze anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Jean Doyen, Nadia Boulan-ger i René Le Rouy Aquest mateix any guanyà el primer premi del Concurs de Piano de Ginebra A partir d’aquest moment inicià una important carrera concertística en diversos països europeus, Amèrica i l’Extrem Orient Des del 1956 és titular del gran orgue de Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux…

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’…

Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb…

Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…