Resultats de la cerca

Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

El seu valor depèn de les condicions de pressió i volum en què hom ha efectuat l’increment de temperatura per tant, poden ésser definides una infinitat doble de calors específiques això no obstant, correntment hom només en considera dues la calor específica a volum constant Cv i a pressió constant Cp en general, aquesta darrera és sempre més gran que la primera El quocient Cp/Cv és representat per la lletra γ Hom es refereix a Cp en parlar de calors específiques de substàncies poc compressibles sòlids i líquids

Segons el seu funcionament poden considerar-se de tres tipus clarificador per gravetat , clarificador centrífug centrifugadora i clarificador de filtre filtre Els clarificadors per gravetat, més usuals, consten d’un dipòsit, generalment de grans dimensions, per a aconseguir una producció elevada, i són proveïts d’un dispositiu rascles, vis sens fi, etc que remou els fangs i els transporta cap a la seva sortida Llur funcionament pot ésser per càrregues o continu aquest darrer sistema és el més emprat actualment Són adequats per a separar els sòlids lleugers finament dividits, com…

Els alginats metàllics són sòlids insolubles en aigua, llevat dels alcalins i d’amoni, que formen solucions colloidals molt viscoses Els alginats més importants són els de sodi, potassi, amoni i calci, els quals són utilitzats en aplicacions on la puresa de l’algina és insuficient indústria alimentària espessidors i estabilitzants per a gelats, formatges i conserves de fruita, budell artificial per a salsitxes, etc indústries farmacèutica i cosmètica L’èster més important és l' alginat de propilenglicol C 9 H 1 4 O 7 n , sòlid soluble en aigua i en els àcids orgànics diluïts,…

Consisteix en una saturació dels dobles enllaços dels àcids grassos per hidrogenació catalítica amb níquel, seguida de refinació i eliminació del catalitzador Millora les característiques sensorials i l’estabilitat dels greixos molt insaturats Hom l’anomena també enduriment , puix que permet, a partir dels greixos líquids, d’obtenir-ne de sòlids, útils com a primera matèria de margarines i shortenings greixos concrets Una hidrogenació excessiva elimina els àcids grassos poliinsaturats essencials, la qual cosa obliga a una hidrogenació selectiva que no arribi a una total saturació…

El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals

Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls 1965 i en ciències 1979 Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961 A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on és professor de ciència de materials a la Universitat de Londres Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupa diversos càrrecs consultius i de gestió a la Universitat de Londres