Resultats de la cerca

Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent Inicialment, participà en nombroses exposicions collectives, i feu la seva primera individual el 1956 En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA, i illustrà contes per a diverses editorials A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç calligràfic minuciós i depurat Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort…

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que comptaren amb la…

Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l…

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits 1929 i als…

Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes,…

Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’…

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…

Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una…