Resultats de la cerca

En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva vida

Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…

És possible identificar aquesta església amb l’actual temple de la Mare de Déu del Remei, situat al marge esquerre de la Noguera de Tor es tracta d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern L’església de Santa Maria de Castelló adquirí notorietat a partir del 977, quan el comte Unifred I de Ribagorça, amb la seva esposa Sança, donà una heretat que tenia del seu pare, el comte Ramon II, al castell de Castelló Al final d’aquesta…

Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu Coll de Nargó, Alt Urgell Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que…

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de…

Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’església d’Urgell Les…

Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva…

Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que es…

Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet de l’Arieja…

L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d…