Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb SantPere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora…

Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…

Situació Aspecte que ofereix el mur sud d’aquest castell, que es dreça en un petit cingle sobre la població de Torrent de Cinca ECSA - JI Rodríguez El castell és situat sobre un cingle rocós a l’oest de la població de Torrent de Cinca, tot just sobre les seves darreres cases Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773948 S’arriba a Torrent de Cinca en 5 km per la carretera N-211 que es pren a la sortida de Fraga, en direcció sud JRG Història Tot i que no surt esmentada en les cròniques de la conquesta, no hi ha dubte que la fortalesa de Torrent va caure en mans d’Alfons el Bataller en la famosa…

Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…

El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…