Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de…
Sant Joan d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Façana de ponent, austera i poc expressiva, d’aquesta interessant església de tres naus ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan d’Aurós és situada uns 200 mal sud de la casa d’Aurós, que és a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH486225 Història No es té constància documental d’aquesta església, situada al lloc d’Aurós, que formava part de la jurisdicció de la vall d’Àneu, i que a la primera meitat del segle XIX havia gaudit de jurisdicció pròpia Actualment, l’església de Sant Joan és reduïda a la categoria d’ermita MLlC Església…
Sant Vicenç d’Espinelves

Vista de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves
© CIC-Moià
Església
Església romànica d'Espinelves (Osona).
L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
Capçalera de l’església del monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
Sant Julià i Santa Basilissa de Torrelles de la Salanca
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absidiola nord, avui dia amagada per un cortal ECSA - JL Valls Aquesta església és la parròquia de Torrelles de la Salanca, poble situat a la riba dreta de l’Aglí, prop de la seva desembocadura, a banda i banda del rec del Bordiu La part més antiga del poble és a la dreta del rec i és centrada per l’església de Sant Julià i Santa Basilissa Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 37,8” N - Long 2° 59’ 36,6” E Torrelles dista de Perpinyà 11 km Hom hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-31 Història D’aquesta església no es disposa de notícies històriques documentals…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…
Sant Feliu o església de la Torrota (Foradada)
Art romànic
Situació Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell Mapa 33-13328 Situació 31TCG367384 Per a anar-hi cal prendre una pista, parallela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir per una pista que arriba…
Sant Quirze de la Coma (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Ja des del segle XI aquesta església apareix esmentada, amb sant Quirze com a titular, situada dins la parròquia i el terme del castell de Llobera de Solsonès, municipi al qual pertany Mapa 329M781 Situació 31TCG728437 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a trobar al cap de 8,500 km, a mà dreta, un trencall on s’indica que el camí porta a la Coma 1,200 km Una vegada al mas d’aquest nom, l’església es troba a uns 400 m, distància que cal fer a peu En tenen la clau a la Coma , i s’hi celebra culte molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina