Resultats de la cerca

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…

Quant a les relacions internacionals, Kiribati va mantenir el seu reconeixement a Taiwan enfront de la Xina, si bé la política que sustenta aquest fet i que implica la concessió d’importants ajuts econòmics a canvi del reconeixement, es va veure compromesa per l’anunci del president taiwanès, Ma Ying-jeou, que gràcies a la millora de les relacions de Taiwan amb la Xina continental, el país posaria fi a aquesta pràctica Si es fes efectiu aquest anunci, sens dubte seria un cop dur a la petita economia del país En el conflicte regional a l’entorn de Fiji, Kiribati va donar el seu…

El 1940 la seva família s’establí als Estats Units Estudià al Bennington College i fou membre de diverses agrupacions corals on, a més de cantar, feia d’acompanyant al piano o a l’orgue De nou a París 1946, ingressà al conservatori i fou alumna de D Milhaud i O Messiaen L’any 1975 fou nomenada professora d’anàlisi al Conservatori de París i el 1978, de composició al mateix centre Ha impartit classes en diverses universitats nord-americanes, entre les quals Yale, Harvard i Berkeley Ha rebut nombrosos premis, com el Premi Koussevitzky de Tanglewood o el de l’Acadèmia Americana de les Arts El…

Després d’abandonar el seu país d’origen, una part dels seus membres s’installaren a Itàlia, on el seu nom adoptà les variants Dieffopruchar i Dieffoprukhar, i la resta visqué a França De la branca francesa destacà sobretot Gaspard Tieffenbruck, Baviera 1514 - Lió 1571 El 1553 se n’anà de Tieffenbruck i viatjà cap a França per establir-se a Lió, on fou inscrit en el registre d’artesans com a Duiffoprougcar o Dufautbrocard De la seva obra sobreviuen quatre violins i violes da braccio molt ben construïts i adornats, amb una figura humana esculpida al cap, i també alguna viola de gamba Una viola…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…

L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa referència, però bé…

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà…

Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquilla i El príncep del Congo 1894, que prenien com a referència obres del repertori líric El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol L’obra més coneguda fou, …

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’administració de…