Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…
Fèlix de Pomés i Soler
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930 fou contractat…
Enric Granados i Campiña
© (IMHB) Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
S’installà de nen a Barcelona, on formà part de l’escolania de la Mercè, i estudià piano amb Francesc Jurnet i amb Joan Baptista Pujol A partir del 1883 estudià amb Felip Pedrell Del 1887 al 1889 residí a París, on amplià la formació amb Charles Bériot i on conegué el pianista català Ricard Viñes Tornà a Barcelona el 1889, inicià la seva activitat com a compositor i l’any següent com a pianista El 1899 fundà la Societat de Concerts Clàssics, i el 1901 l’Acadèmia Granados, on ensenyà la seva notable tècnica pianística A partir del 1905 collaborà, entre altres artistes, amb Pau Casals, Jacques…
Juli Coll i Claramunt
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal 1956 El 1957…
José Sacristán Turiégano
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…
Alfons X de Castella-Lleó
Música
Rei de Castella i Lleó.
Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…
Pau Minguet i Irol
Música
Tractadista de la música, gravador i editor català.
Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…
Acció Súper 8
Cinematografia
Entitat creada a Barcelona el 1975 sota l’impuls d’Enrique López Manzano i que aplegà els afeccionats als formats de pas estret i de vídeo.
Fou el primer grup d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, i sorgí en sintonia amb altres entitats semblants, com Action Super 8 & Video París, 1973 Al voltant de López Manzano es reuniren cineastes com Vicent Gil, JMMartí Corbella, Josep Carbó, Ricard Aymamí, JLCórdoba del Águila, Joaquim Moliné o FJGonzález González El collectiu fou una continuació de la Barcelona Cine Coop Distribución 1974, que inicià la seva tasca de difusió el 1975 amb el nom de CineAcción Coop Distribución El mateix any de la seva fundació, Acció Súper 8 convocà la I Setmana Nacional del Film Súper 8 i…
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina