Resultats de la cerca

El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom normalment superior…

En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un mateix tipus…

Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…

En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de…

És basada en la tecnologia FAMOS, és a dir MOS de porta flotant El dispositiu presenta dues portes superposades de metall o silici policristallí, una en contacte amb l’exterior i l’altra flotant dins de l’òxid Quan hom connecta una tensió elevada a la porta exterior i al drenador, s’injecta càrrega a través de l’òxid emmagatzemat a la porta flotant Aquesta càrrega impedeix que es formi el canal quan s’aplica una tensió usual a la porta, i fa que el MOSFET no sigui conductor, cosa que equival a dir que hi ha un “1” enregistrat en una cèllula determinada Si hom vol esborrar la…

Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris de la Bell…

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…

S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro amb un 6% de…

Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt variables així,…

És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés…