Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
baronia de Vilagaià
Història
Títol concedit el 1790 a Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre
.
Continua en la mateixa família
cabrafiguera
api bord
Api bord
Hugo.arg (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Forma silvestre de l’api, menys vigorosa i d’olor més forta.
Es fa en terres humides i salabroses
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
antioncogèn
Biologia
Gen supressor de tumors.
La funció normal dels antioncogens acostuma a estar relacionada amb el control de la proliferació i/o el creixement cellular, per la qual cosa s’assumeix que en la seva forma silvestre, no mutada, redueixen la probabilitat que una cèllula d’un organisme multicellular es converteixi en tumoral
Pol Guillén Duñó
Atletisme
Atleta.
Fou campió de Catalunya de 1500 m 1999, 2001, 2002, 2003, 5000 m 2005, 2009, 10 km en ruta 2007 i cros curt 2002 Especialista en curses populars, també ha guanyat la Sant Silvestre ‘Cursa dels Nassos’ 2001, i les curses de la Mercè 2005, 2010 i El Corte Inglés 2005, 2006, 2007
Sixte Blasco i Brugueras
Pintura
Pintor.
Fill de l’escultor Silvestre Blasco i Vaqué Féu la primera exposició el 1946, a Saragossa Després d’una estada a Alemanya, conreà un hàbil expressionisme, decorativista i colorista Féu exposicions a Barcelona, Nova York, Ginebra, Milà, Tunis, etc Conreà també el muralisme sobre plafons de ceràmica L’any 1969 signà un “Manifest Essencialista”
Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza
Història
Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa, duc de Sabiote i comte de Ricla.
A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l'Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers En ésser nomenat virrei de Sardenya 1665 convocà corts, que dissolgué pel maig del 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villassor, davant la popularitat creixent d' Agustí de Castellví i de Llança , marquès de Làconi, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví 20 de juny, fou assassinat al seu torn el 21 de juliol, als carrers de Càller La causa de l’…
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat ,…
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa