Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en restaurant El…

El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…

El sentit d’expressar les idees musicals per escrit, tot i que sigui controvertit, sembla que fou degut a la necessitat de memoritzar algunes melodies complicades per a facilitar-ne la transmissió o, simplement, per a poder reproduir-les sense dificultat -mitjançant trucs mnemotècnics- quan aquestes eren tantes que l’home ja no les podia retenir memorísticament El coneixement sobre la música d’etapes anteriors, pel fet que la tradició oral difícilment pot superar un ampli lapse, depèn, pràcticament en la seva totalitat, de les fonts manuscrites, siguin teòriques tractats o pràctiques…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest F Tur L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG470742 S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba l’església és…

Fill del pintor Xavier Valls i Subirà , bé que visqué des de molt jove a França i estudià història a la Universitat de París I, no es naturalitzà francès fins el 1982 Ingressà al Parti Socialiste  a disset anys, i fou un estret collaborador de Michel Rocard  en organitzacions estudiantils Dins del partit, el 1988 fou elegit primer secretari de la Federació Socialista, entre el 1993 i el 1997 fou secretari nacional de comunicació, i els anys 2003-04, de coordinació i del consell nacional Des del 1993 és membre del consell nacional Parallelament a la seva carrera en el partit, ha…

AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’…

Situació Una vista del conjunt de restes que ens han pervingut de l’antic edifici F Tur L’església de Sant Miquel de la Infermeria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, és situada Q dintre el clos monàstic, a tocar i darrere el palau abacial, al cantó oposat a la façana que dona a la plaça del monestir Mapa 256M781 Situació 31TDG413762 JAA-NPP Història Aquesta església presidia una edificació especial, destinada a recollir vells i malalts fora del clos estrictament monàstic, però que era annexa a ell La feu construir l’abat Ponç de Monells, quan ja era bisbe de Tortosa, i fou consagrada…