Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Civitas
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.
Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista
Francisco Tovar
Música
Teòric musical d’origen castellà, actiu a Catalunya.
També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
ruïnes
Art
Restes d’un o més edificis arruïnats.
L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme
Walter Eucken
Economia
Economista alemany.
Integrat dins el corrent que preconitzà l' economia social de mercat , fou professor a Friburg i un dels fundadors de la revista “Ordo” En l’obra Kapitaltheoretische Untersuchungen ‘Investigacions teòriques sobre el capital’, 1934 elaborà una nova teoria de l’interès, i en Die Grundlagen der Nationalökonomie ‘Els fonaments de l’economia nacional’, 1940 enumerà vint-i-cinc tipus teòrics de mercat, en combinar-ne les situacions possibles, des de la del monopoli a la de lliure competència i intermèdies, tant per part de l’oferta com per part de la demanda
Lionel Charles Robbins
Economia
Economista britànic.
Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren replantejar els seus…
Charles Alexis Henri Clérel de Tocqueville
Literatura francesa
Política
Polític, pensador i escriptor francès.
Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856
Sturm und Drang
Moviment literari alemany de la fi dels anys seixanta fins a la meitat dels anys vuitanta del s. XVIII, anomenat també Geniezeit (‘Temps del geni’) per la seva glorificació del ‘‘geni original’’, el qual fou considerat com la força inspiradora de la creativitat artística.
El nom del moviment deriva de l’obra dramàtica de FMKlinger, representada per primera vegada el 1776 Oposat a la Illustració, a les seves lleis poètiques racionalistes, fou iniciat per JJRousseau i rebé els seus fonaments teòrics amb els escrits de JGHammann i de JGHerder L’irracionalisme i el subjectivisme d’aquest moviment culminaren en la glorificació del grosser Kerl ‘el gran personatge’, el qual solament obeeix les lleis que li permeten una realització incondicional de la seva natura per exemple, en Götz von Berlichingen , de Goethe, Kabale und Liebe , de Schiller, etc
Ludwig Bamberger
Economia
Història
Polític i economista alemany.
Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya Esdevingué diputat liberal al Reichstag 1871-93 i collaborador de la política econòmica de Bismarck A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi
pèntada
Música
Acord de cinc notes, també anomenat acord de 9a, que té com a elements constitutius la fonamental, la 3a, la 5a, la 7a i la 9a.
Pot tenir una morfologia bastant diversa en funció de l’acord tètrada que li serveix de base No fou reconegut com a acord fins al Romanticisme ja que, fins aleshores, s’havia considerat la 9a com una nota estranya que ocupava el lloc de la 8a i no com un element dissonant que requereix preparació i resolució però propi de l’acord Si bé, des del punt de vista teòric, es pot construir sobre qualsevol grau de la tonalitat, en la majoria dels casos es forma sobre el V amb la morfologia d’acord de 7a de dominant més una 9a generalment major, però que també pot ser menor En l’escriptura a quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina