Resultats de la cerca
Es mostren 6577 resultats
Confederació Regional del Treball de Catalunya
Organització que reuní a partir del 1911 els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya.
No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…
Confederació Regional del Treball de Llevant
Organització obrera que agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete.
Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…
Confederació Regional del Treball de Balears
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT.
Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca
Creació de l’Escola Elemental del Treball
Es crea l’Escola Elemental del Treball, que el 1922 es converteix en Escola del Treball
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
Dissolució de la Confederació Regional del Treball
El governador de Barcelona Severiano Martínez Anido dissol la Confederació Regional del Treball
Reincorporació de CECOT a Foment del Treball
La junta directiva de la patronal catalana Foment del Treball Nacional aprova per unanimitat la readmissió de la Confederació Empresarial de Terrassa CECOT CECOT va ser suspesa de Foment al febrer del 2018 a instàncies de l’aleshores president Joaquim Gay de Montellà, contrari a l’expansió territorial de la patronal vallesana i, sobretot, a la seva posició no belligerant amb l’independentisme
Estructures corporatives i organització del treball urbà
Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…
Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària
Grup d’experts que depèn de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans.
Té per missió la investigació de casos de privació arbitrària de llibertat o que incompleixen els acords subscrits pels estats membres en matèria de respecte als drets humans Els experts del grup, dels quals es requereix independència i imparcialitat respecte als casos investigats, estan facultats per a cercar o rebre informació tant dels governs i dels òrgans dels estats com d’organitzacions no governamentals, dels individus afectats, de les seves famílies i dels seus representants Presenta anualment un informe al Consell de Drets Humans de l’ONU Les conclusions del Grup no són vinculants,…
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena Consell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina