Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
síliqua
Botànica
Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
És un fruit característic de les crucíferes
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits
dionea
Botànica
Planta herbàcia insectívora, de la família de les droseràcies, amb una roseta de fulles que presenten dues valves ciliades dins les quals són atrapats petits invertebrats i hi són digerits.
És nadiua dels EUA
paradella crespa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades i crespes, d’inflorescència panicular fastigiada i de fruits amb valves grosses.
És comuna en conreus i llocs ruderals humits
paradella mollerosa
Paradella mollerosa
Arístides Martín Salas
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles lanceolades o panduriformes, d’inflorescència panicular oberta i de fruits amb valves dentades.
Creix a les vores de camins i en indrets ruderalitzats
Les convolvulàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i…
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…
testicardins
Zoologia
Subclasse de braquiòpodes amb les valves de la closca proveïdes de xarnera, amb braços tentaculars sostinguts per un esquelet calcari anomenat braquidi, intestí acabat en un fons cec i peduncle sorgint de la valva dorsal.
Aquesta subclasse inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres tan importants i difosos com Terebratula , amb l’espècie T&vitrea llàntia, Terebratulina, Mühlfeldtia , amb l’espècie M&truncata , que habiten, sense ésser comuns, a la Mediterrània