Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
flux d’un camp vectorial a través d’una superfície
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A i una superfície orientable S, integral de superfície de A sobre S
.
El flux elemental de A a través d’un element de superfície dS és el producte escalar d ϕ= A d S , on d S és el vector normal a dS i de mòdul dS El flux total de A a través de la superfície S és, doncs, Φ=∫∫ s A d S Si S és una superfície tancada que determina un volum V , la fórmula de Gauss o d’Ostrogadskij afirma que Φ = ∫∫ s A d S = ∫∫∫∂ x A x + ∂ y A y + ∂ z A z dV , on A x , A y i A z són les components del camp A
força magnetomotriu
Física
En un circuit magnètic, causa capaç de produir-hi un flux magnètic.
Hom la defineix com la integral de línia del vector intensitat de camp H al llarg d’una línia tancada Aquesta magnitud, que presenta una analogia formal amb la força electromotriu, equival al treball necessari per a desplaçar una unitat de pol magnètic, seguint un circuit magnètic tancat En el cas d’un camp magnètic creat per una bobina o un electroimant, és igual a l'excitació magnètica La unitat SI de força magnetomotriu és l' ampere o, en el cas d’una bobina, l' ampere volta En el sistema CGS electromagnètic és mesurada en gilberts Sol ésser abreujada mitjançant les sigles…
DDT
Química
Sigla del diclorodifeniltricloroetà, insecticida de contacte, descobert l’any 1874, que actua travessant la coberta quitinosa dels insectes i els paralitza el sistema nerviós.
Té el punt de fusió entre 108,5-109ºC Es presenta en forma de pólvores blanques insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics La dosi oral letal és 500 mg per kg de pes Malgrat la seva eficàcia, el DDT pertany al grup dels compostos orgànics persistents i, com a tal, ha estat inclòs en la llista dels 12 pesticides restringits, pel que fa a l’ús i la producció, que els països europeus elaboraren en els acords d’Estocolm del 2001 Tot i això, es continua utilitzant en països africans per tal de contenir el mosquit anòfel, vector de la malària
matriu
Matemàtiques
Disposició dels elements d’un cos K
de la manera següent
.
Segons que el cos K sigui el dels nombres reals o el dels nombres complexos, hom parla de matriu real o de matriu complexa , respectivament Cadascuna de les línies horitzontals de nombres és una fila de la matriu, i cada línia vertical de nombres n'és una columna En l’exemple donat, la matriu A té files i columnes hom diu que A és una matriu m × n El conjunt de les matrius m ×és notat per M m X n K Una matriu pot ésser expressada també mitjançant el seu element genèric a i j , en la forma A = a i j Aquí, és l' índex de fila i j és l' índex de columna La fila formada pels elements a i…
objecte matemàtic
Matemàtiques
Concepte matemàtic precisat per una definició.
El caràcter matemàtic de l’objecte és donat per la possibilitat d’establir relacions entre aquest i els altres objectes de la teoria, en forma de teoremes, els quals hom dedueix dels axiomes de partença Sovint els objectes matemàtics són classes d’equivalència construïdes a partir d’altres elements anteriors concepte de nombre enter, de direcció, de vector lliure, etc Hom anomena objectes primitius d’una teoria matemàtica aquells que no poden ésser definits a partir d’objectes anteriors i han d’ésser definits establint una sèrie de condicions que els relacionen entre ells, com és…
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada…
resultant
Física
Vector equivalent a la suma de dos vectors.
Donats dos vectors, hom n'obté la resultant per la regla del parallelogram cal construir un parallelogram que tingui per costats els vectors donats, i la resultant és aleshores la diagonal d’aquest parallelogram
plasmodi
Patologia humana
Gènere de protozous, paràsits dels eritròcits, agents causals de les diverses formes del paludisme.
Els que són patògens per a l’home són Plasmodium vivax, agent de la febre terçana benigna, Pmalariae , de la febre quartana, i Pfalciparum , del paludisme perniciós o maligne La transmissió de la malaltia té lloc de l’individu malalt o portador a l’individu sa, a través de la picada de mosquits anòfels, en els quals el paràsit es reprodueix de forma sexuada El 2002 es publicà la seqüència del genoma de Plasmodium falciparum Al mateix temps, es publicà també la seqüència del mosquit vector d’aquest paràsit, Anopheles gambiae Les dades indiquen que una elevada proporció dels gens…
corba d’acord horitzontal
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta la planta de l’eix d’una infrastuctura als límits d’un revolt, que permet el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug.
La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que presentin desviacions petites…
funció de risc
Matemàtiques
Funció que constitueix un dels elements essencials en la teoria de la decisió estadística i que representa l’esperança matemàtica de la pèrdua L.
Donat un espai de probabilitat H , A , M i una variable aleatòria x a valors en ℝ k i dependent d’un h ∈ H amb funció de densitat f h , hom considera les funcions de decisió d que a cada vector x 1 , , x n de valors de n variables independents amb la mateixa llei de x , associen una decisió Així mateix, la funció de pèrdua L h, d mesura la pèrdua produïda quan l’estat h és dut a terme i la decisió és presa La funció de risc és definida aleshores mitjançant la fórmula Hi ha altres possibles definicions, una mica més complicades Cal fer notar que en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina