Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
El duodè
Anatomia humana
El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…
halal
Alimentació
Islamisme
Terme àrab que significa ‘permès per la llei islàmica’.
Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’animal i…
dipòsits hidrotermals
Mineralogia i petrografia
Dipòsits formats per les solucions residuals originades després de la cristal·lització d’un magma.
La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre 50 i 200°C i…
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les vies…
alimentació artificial
Alimentació en què hom substitueix la via oral per d’altres (enteral o parenteral) normalment no utilitzades.
Hom parla d' alimentació enteral o per sonda quan l’aliment és administrat directament a l’estómac mitjançant una sonda introduïda des del nas o bé quan, amb una intervenció quirúrgica, la sonda s’introdueix a l’estómac o a l’intestí a través de la paret abdominal enterotomia Hom utilitza aliments líquids o convenientment triturats L' alimentació parenteral o intravenosa, o “gota a gota” consisteix en l’administració de l’aliment directament a la vena Hom subministra solucions de substractes químics senzills glúcids, aminoàcids, greixos, vitamines, ions i aigua Hom prefereix la…
cirrosi
Patologia humana
Malaltia degenerativa, progressiva i difusa d’un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció.
En la cirrosi hepàtica hi ha una alteració de l’estructura del fetge caracteritzada per una degeneració i una necrosi de les cèllules hepàtiques, una proliferació difusa del teixit fibrós o cicatricial i una regeneració de les cèllules hepàtiques que intenten de formar nous lobulets per recuperar la funció disminuïda del fetge La proliferació del teixit fibrós origina una retracció del fetge i una dificultat en la circulació sanguínia intrahepàtica i en la vida de les cèllules hepàtiques En algunes formes clíniques de cirrosi hepàtica coexisteixen simultàniament processos inflamatoris i una…
L’alimentació parenteral
L’ alimentació parenteral consisteix en l’administració intravenosa de nutrients obtinguts per procediments de laboratori L’administració parenteral està indicada en tots els processos patològics o quirúrgics en què, per alguna raó, l’organisme no està capacitat per a rebre l’aliment per mitjà d’una sonda digestiva i fer-lo progressar al llarg del tub digestiu, ni per a digerir els aliments i assimilar-ne els nutrients En general, es recorre a l’alimentació parenteral quan l’alimentació enteral per sonda no és practicable Segons la qualitat dels nutrients que s’administrin, l’alimentació…
Ferran Martorell i Otzet
Metge.
Fill de Vicenç Martorell i Portas Capdavanter de la cirurgia vascular, i en particular de l’estudi de les malalties arterials i venoses de les cames, fou fundador i director de la revista “Angiología” 1949, una de les primeres de l’especialitat al món Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1962 és autor d’una extensa obra en la qual destaquen Trombofeblitis de los miembros inferiores 1943 Accidentes vasculares de los miembros 1945 Trombosis de la vena cava inferior 1948 Úlceras de las piernas de origen neurovascular 1950 Úlcera hipertensiva 1953 i el tractat…
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació…
cateterisme cardíac
Introducció d’un catèter fins a les cavitats cardíaques.
El catèter que hom utilitza habitualment és de polietilè i radiopac i és introduït —sota control radiològic— per una vena del braç o de la cuixa per arribar a l’aurícula dreta, al ventricle dret i a l’artèria pulmonar si el catèter és introduït per una artèria perifèrica, arriba a contracorrent del flux sanguini al ventricle i a l’aurícula esquerres i també a les artèries coronàries coronariografia El cateterisme cardíac permet d’estudiar malformacions congènites del cor, valvulopaties, les pressions i el contingut d’oxigen de les diferents cavitats cardíaques i dels grans vasos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina