Resultats de la cerca

Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre…

De situació incerta, possiblement correspon a l’actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l’illa, on hi ha vestigis romans, no explorats D’altres estudis aqueològics situen Sanisera en el lloc conegut com es Cap des Port , al fons de la badia de Fornells, on fa unes dècades s’excavà una basílica paleocristiana que està envoltada d’una població encara soterrada

En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX

L’església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d’aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat No tingué mai comunitat important Resten pocs vestigis de l’església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310

Les dimensions màximes són 13,50 x 6,40 m i la cambra fa 7,45 x 2,45 m Té una cambra alta, superposada a la principal Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren vestigis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro

El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgat a Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions

El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgata Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions

Aquest castell ocupava el mateix indret on avui dia hi ha el mas d’Orla, a l’oest de Perpinyà La fortalesa, esmentada el 1271 castrum de Orulo , havia pertangut a la família d’Orla, la qual prengué el nom de l’indret Al segle XIII passà a mans d’Arnau de Montescot i després al llinatge dels Oms En l’actualitat no en resten vestigis aparents

És difícil saber en l’estat actual, si el mas de Puig-soutré, a l’est de Castellrosselló, conserva alguns vestigis del que fou un castell d’origen romànic Des del segle XIII aquesta fortalesa era en mans d’una família dita de Puig-oltrer B de Podio Oltrer , 1203, un membre de la qual encara és documentat al segle XV G de Podio Oltrerio , 1402

Fortificació esmentada des del segle XIII villa et castrum de Lugols , 1267, de la qual resten vestigis d’una torre al nord de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols D’aquest indret fou originària una família dita Llúgols, que apareix al segle XII Arnau i Guillem de Llúgols es documenten el 1189 El 1384, el poble tenia 7 focs i 18 el 1424