Resultats de la cerca

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era digital 2004

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, collaborà en les primeres excavacions arqueològiques submarines a Catalunya i realitzà històriques filmacions submarines per al Museu Arqueològic de Tarragona i la Generalitat de Catalunya Formà equip amb el seu fill Marc en competicions de vídeo submarí d’àmbit estatal i internacional Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona i la medalla d’or de la ciutat de Tarragona

El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/audiovisuals D’…

Estudià a l’Acadèmia Minerva d’Amsterdam 1983-88 i desenvolupà la seva obra en vídeo i fotografia Viu i treballa a Amsterdam Recrea situacions reals dins de laboratoris per a mostrar l’absurditat de la condició humana a la feina o jugant, entre d’altres El 2001 participà a la 49 Biennal de Venècia i el 2004 a la Biennal de São Paulo Exposà al CaixaForum 2003 amb 10 videoinstallacions evocant la fragilitat en situacions com ara terratrèmols, baralles o un crac borsari El 2005 exposà al MOMA de Nova York la producció, Refrection , on l’acció del vídeo gira entorn un accident d’autobús

Vida Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona 1976, artísticament s’inicià en el camp de la música folk i la cançó catalana amb el conjunt Els Dotze Forats Com a cineasta amateur començà a rodar el 1978 en súper-8 mm i realitzà un total de 12 curts I des del 1992 rodà en vídeo 13 títols més De la seva filmografia destaquen les adaptacions de dos contes de Pere Calders, La rebellió de les coses Els dies del gran destret , 1984 i La societat consumida S HA I , 1986, ambdós realitzats amb Antoni Viñas i els reportatges i documentals És morta Venècia 1984 Pedras do tempo 1987,…

Es dedica a realitzar canvis de formats, tant estàndard com subestàndard, blanc i negre i color, variacions de cadència, còpies òptiques per mitjà del sistema de finestreta humida, contactes, transferència de vídeo a cinema, restauració de films, títols i intertítols En el camp del so treballa el doblatge, la transcripció del so en formats diferents, el repicatge magnètic i òptic perforat de so També actua com a laboratori de duplicació de vídeo i manipulació del producte final La diapositiva, el CD i el DVD formen part igualment dels seus serveis El 2002 es traslladà a Rubí Bibliografia…

Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…

Aquest còdec no està patentat, és un projecte obert que ha estat desenvolupat i s’actualitza gràcies a les collaboracions desinteressades d’enginyers d’arreu del món

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin cielo 1947…

Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans vistes mai, ha…