Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Pere Ballester i Pons
Sociologia
Dret
Advocat i sociòleg.
Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1882 Fou cap del partit republicà de Menorca separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves collaboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936 Soci fundador de l’Ateneu de Maó 1905, hi tingué càrrecs directius Collaborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” 1920-25, en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” 1925-36 i en el “Boletín de la Reforma Agraria” 1933 Com a estudiós del folklore menorquí collaborà en l’…
Rafael Luis Calvo Muñoz
Cinematografia
Actor.
Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la…
,
Gil Gelpí i Ferro
Literatura catalana
Escriptor.
Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del…
Francesc Fontanilles i Quintanilla
Militar
Militar i funcionari.
Cursà els seus estudis d’enginyeria a la Universitat de Barcelona Més tard, ingressà al cos de l’administració militar com a oficial primer L’any 1856 el traslladaren a Puerto Rico, destinat a la secretaria del govern general de l’illa, on exercí com a secretari de la Junta Superior de Instrucción Pública i de la secció d’estadística 1867-69 Posteriorment, marxà a Cuba, on fou oficial de la Intendencia General de Hacienda, secretari del govern civil de l’Havana, de la Junta de Libertos, de la Diputació Provincial de Pinar del Río i cap de negociat en el Banco Español de la Havana Fou redactor…
Paulí Massip i Roca
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i guionista.
Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor,…
Felip G. Perles i Martí
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…
Acústica
Cinematografia
Estudi de doblatge fundat a Barcelona al juliol del 1935 per l’italià Vicente Di Domenico i el suís Emilio Frey Menzi, amb el nom d’Acoustic.
Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…
María Dolores Gispert Guart
Cinematografia
Actriu.
Vida Després d’iniciar-se a sis anys en la ràdio, el 1944 entrà als Estudis Metro-Goldwyn-Mayer recomanada per la seva àvia, l’actriu de teatre, ràdio i doblatge Carmen Illescas Poc després de doblar curts de la sèrie La Colla Our Gang , 1929-44, s’especialitzà en films de l’actriu infantil Margaret O’Brien Amb José María Ovies com a mentor adquirí el costum de doblar nens o nenes –fins i tot quan la seva edat ja no era adequada– en treballs per als estudis Acústica, Fono Barcelona, Voz de España i Orphea Film El 1949 José Manuel Soriano la cridà per treballar a Radio Nacional…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina