Resultats de la cerca

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb el seu fill…

L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera…

Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació dels exèrcits…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any 1264 Guillem de…

Es publicà mensualment, però sense regularitat i n'aparegueren vint-i-sis números el primer número correspon al setembre de 1943, i el darrer a març-abril de 1947 Inicialment, finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom El tiratge arribà a 1 000 exemplars en un primer moment i després a quatre mil L’editava un grup de catalans, valencians i balears Més política que cultural, en foren el nucli Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, com a directors, i Raimon Galí i JM Ametlla es tractava d’un grup d’escriptors que anteriorment ja havien treballat junts a la redacció de la revista “Full Català”,…

La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils amb Tintoretto…

Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…

Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…

Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III , fou el darrer de tres germans futbolistes professionals Juli i Josep Gonzalvo Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet 1932 i posteriorment fitxà pel CE Europa El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza 1941-42, on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu…