Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Santa Maria de Montalegre (Tiana)
Art romànic
Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona L’edifici, capella i antic convent fou adquirit pels…
Sant Salvador dels Prats (Cardedeu)
Art romànic
D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc
, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba No trobem…
Sant Llobí d’Algar (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume…
Santa Maria de Seró (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any…
Torre d’Agulló (Àger)
Art romànic
El llogaret d’Agulló, a ponent de la vila d’Àger, just en la partió d’aigües de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, posseïa una torre, avui desapareguda La primera referència històrica sobre Agulló és del 1048 En aquesta data Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger, entre altres béns, de l’església de Santa Maria del Pla amb la seva dominicatura, que afrontava a ponent amb el coll anomenat Agulló En el mateix document es fa donació de dues parellades de terra “ ultra collum de Agulio ” Al segle XII les referències sobre Agulló i la…
Castell d’Alentorn (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als…
Castell de Collfred (Artesa de Segre)
Art romànic
L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d…
Sant Miquel del Palau (Graus)
Art romànic
L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ” lliurada l’any…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…
Castell de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Aquest castell era situat damunt el poble de Durro, al tossal del Castell, que encara recorda el seu emplaçament Els drets de lleuda i de vacatge consignats al capbreu-llevador de la baronia d’Erill del 1393 demostren la funció primordial d’aquesta fortalesa, la vigilància dels colls de la serra del Corronco de Durro que donaven accés a la vall de Boí des d’altres llocs de la baronia En les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà de la segona meitat del segle XI, Durro sempre és documentat com una villa de la vall de Boí A mitjan segle XII ja devia ser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina