Resultats de la cerca

Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana  i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés  i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de comunicació i la…

L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay, Barcelona, Pere Portabella associat ARGUMENT I GUIÓ JEsteva FOTOGRAFIA Joan Amorós i, en determinades seqüències, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Manuel Esteban, Francesc Marín i Milton Stefani blanc i negre, Cinemascope MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny, Emilio Ortiz, María Dolores Pérez-Pueyo, Rafael Azcona, José María Nunes MÚSICA Marco Rossi, Carlos Meleras, Johnny Galvao, Conjunts Los Gatos Negros, Los Mustang, Os Duques INTERPRETACIÓ Manuel Cano i Marta Mejías veus en off , Luis González Seara comentaris, Antonio…

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…

Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica que separa el…

Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents del Reial Club Nàutic de Tarragona Presidents Anys Antoni Escofet 1878-89 i 1928-30 Ricardo Nogués 1890-1914 Lluís Norregard 1915-16 Lluís Granada 1917-19 Lluís…

Catàleg de l’exposició presentada per la Generalitat de Catalunya a Atlanta del juny del 1996 al gener del 1997 GC La recuperació de les institucions d’autogovern a Catalunya ha coincidit amb l’aparició —al costat dels estats— de nous actors en el terreny de la política i de les relacions exteriors, entre els quals hi ha les regions Des de Catalunya aquest procés s’ha viscut amb una especial intensitat D’una banda, l’Estat espanyol s’ha obert al món, a Europa, sobretot des de l’adhesió a les Comunitats Europees l’any 1986 D’altra banda, la mateixa història, vocació i personalitat catalanes…

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…

Situació El que queda de Sant Jaume de Vilamontà, és dins el terme municipal de Manlleu, i es troba a mig aire del turó que hi ha al costat de ponent del mas de Sant Jaume Vell, que és a uns 800 m de l’ermita de Sant Jaume Nou Per arribar a aquesta darrera ermita s’ha d’agafar la carretera que de Manlleu va en direcció a Torelló, i aproximadament al punt quilomètric 2,100, es pren un trencall a mà dreta que hi mena Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 40,6 —y 52,9 31 TDG 406529 S’hi va per la carretera de Manlleu a Torelló A uns…