Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Simon & Garfunkel
Música
Duo de folk-rock nord-americà.
Fou creat a Nova York, el 1964, per Paul Simon guitarra i veu i Art Garfunkel veu Els cinc discos que enregistraren meresqueren sis premis Grammy Hi destaquen els temes I Am a Rock , Mrs Robinson , Sounds of Silence , The boxer o Bridge over troubled waters , tots ells escrits per Simon, que era el membre creatiu del grup Art Garfunkel només hi aportava una veu de tenor de gran qualitat Arran de la dissolució del duo, el 1970, Art Garfunkel seguí una curta carrera d’actor mentre que Paul Simon inicià una carrera musical en solitari molt aplaudida, on al folk-rock afegí músiques i…
Pere Guisset
Teatre
Escriptor teatral.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974…
la Commedia dell’Arte
Teatre
Tipus de comèdia representada a Itàlia a partir del segle XVI, i en altres llocs, del XVII al XVIII, que se n’inicià la decadència.
Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…
Bartomeu Soler i Rabasó
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El…
Lluís Terricabres i Molera
Promotor cultural, escriptor i mestre en ferro forjat.
En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929 Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó 1949, on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor Tares eternes , d’Enric Fité, guionista, etc Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat,…
Kenneth Riegel
Música
Tenor nord-americà.
Estudià cant a Nova York i el 1965 debutà a Santa Fe Membre de la New York City Opera entre el 1969 i el 1974, el 1973 es presentà a la Metropolitan Opera House amb Les troyens Inicialment dotat d’una veu de líric lleuger, a partir del 1980 abordà papers més greus i amb un repertori extens, que va de WA Mozart a F Busoni, passant per R Wagner, R Strauss, I Stravinsky o A Berg El 1998 cantà a Barcelona una versió de concert de Salome al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu Esplèndid com a actor, intervingué en les adaptacions cinematogràfiques…
Aleksandr Ivanovič Kuprin
Literatura
Escriptor rus.
Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita Sulamit’ ‘…
Gabriel Axel
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Gabriel Mörch, autor i director teatral i cinematogràfic danès.
Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes,…
Sophie Johanna Loewe
Música
Soprano alemanya.
Filla de l’actor Ferdinand Loewe, estudià amb G Ciccimarra i amb F Lamperti La seva veu de soprano dramàtica la convertí en una de les cantants més preuades del primer Romanticisme G Donizetti creà per a ella el paper principal de Maria di Padilla i G Verdi li dedicà l’Elvira d' Ernani i l’Odabella d' Attila Debutà a Viena el 1832 amb una òpera de Donizetti Cantà en diversos teatres d’Europa, entre altres els de Berlín, Londres, Milà i Venècia Es retirà quan es casà amb el príncep Ferran de Liechtenstein, el 1848 Dona de molt caràcter, ha passat a la història el seu enfrontament…
Francesco Tamagno
Música
Tenor italià.
Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina