Resultats de la cerca

El conducte limfàtic dret recull la limfa de la part dreta del cap, del tòrax i del braç dret i desemboca en la vena bràquio-cefàlica dreta El conducte limfàtic esquerre , o conducte toràcic , rep la limfa procedent de la part infradiafragmàtica del cos, del braç esquerre i de la part esquerra del tòrax i del cap puja pel costat esquerre del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, i desemboca en la unió de les venes subclàvia i jugular interna d’aquest costat

Pot ésser efectiva el dret romà l’anomenava corporalis, i en l’origen era l’única tradició vàlida o simbòlica , segons que sigui efectuada pel lliurament directe de la cosa o només per algun element que en permeti el domini com les claus d’una casa És anomenada consensual quan s’efectua pel simple consentiment, com en el cas de la clàusula de constitut, i documental en dret romà, ficta o per chartam quan s’efectua pel lliurament dels documents o títols representatius de la cosa

Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret…

Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S  i Lega Nord  negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues…

D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —…

L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la…

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret 1943-46 Es llicencià a València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I 1970, II 1974, III 1978 i IV 1983, en collaboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media 1973, en collaboració amb Josep M Madurell, Història de la marina catalana 1977, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona en dos volums, 1983, en collaboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del…

Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà polítēs, cives en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants esclaus, metecs, hospites , que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà s III, la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit