Resultats de la cerca
Es mostren 3752 resultats
Gabriela Mistral

Gabriela Mistral
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena.
Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric
Odette Pinto i Gassó
Ràdio i televisió
Presentadora radiofònica i de televisió.
Filla de pare portuguès i mare catalana, en la seva infantesa visqué a Sabadell S'inicià en emissores locals, com ara Ràdio Terrassa, El 1957 entrà a Ràdio Barcelona i, posteriorment, collaborà a Radio España de Barcelona, Radio Juventud, Cadena Catalana i Ràdio Miramar, entre d’altres Presentà Las tardes de Odette , un programa de gran audiència emès en diverses emissores del 1974 al 1997, i també alguns programes en català Els diumenges amb Odette Escriví la biografia Odette Pinto pasión por las Ondas 2005
Àngela Mas i Aguilar
Educació
Pedagoga.
Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble
Agustí Laborda i Campo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí
Antònia Palau
Esgrima
Tiradora i tècnica d’esgrima.
Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Sibil·la d’Anjou
Història
Reina de Jerusalem (1186-90).
Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí
Peter Schöffer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies
Pràxedis de Rocabertí i de Safortesa
Educació
Cristianisme
Religiosa i pedagoga.
Era la filla gran del comte de Peralada Francesc Jofre I de Rocabertí Entrà al convent de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc Peralada el 1646, fins que fou empresonada pels francesos i reclosa a Hostalric 1651 Un cop alliberada es retirà a València 1652, on residí fins el 1657, que per voluntat del rei Felip IV anà a Barcelona per restaurar el convent de l’Ensenyança, de les monges de la Companyia de Maria , fundat a Barcelona el 1650, al qual donà nova vitalitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina