Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Fundació Johan Cruyff
Esport general
Institució benèfica creada a Barcelona el 1995 per Johan Cruyff, el qual la presideix.
Dona suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea que l’esport té un paper essencial en el seu desenvolupament i que els millora la qualitat de vida Aporta ajuda econòmica i orientació, i fa d’intermediària amb altres institucions socials Organitza diferents esdeveniments per a recaptar fons Entre els projectes que han vist la llum destaquen els Cruyff Courts petits camps de futbol públics situats en barris desafavorits tant d’Holanda com de Catalunya, l’escola de bàsquet amb cadira de rodes i l’escola d’hoquei amb cadira electrònica per a nens amb…
Aeromodelisme Club Manresa
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Manresa.
Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
Descobert un exoplaneta gegant de formació recent
L’Institut de Tecnologia de Rochester Nova York anuncia el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fins ara conegut a uns 330 anys llum, situat a Epsilon Chamaeleontis, un grup jove d'estrelles visible a prop de la constellació del Camaleó 2MASS 1155-7919 b, com ha estat denominat, té, a més, la particularitat d’orbitar al voltant d'una estrella de només 5 milions d’anys d’edat, cosa que pot contribuir a aclarir molts aspectes de la formació dels planetes La detecció s’ha dut a terme emprant dades procedents de l’observatori Gaia, de l’Agència Espacial Europea
bentos marí

Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’aigua salinitat…
fotodensitòmetre
Química
Tipus de microfotòmetre
.
Emprat per a la mesura de la densitat òptica o absorbància de zones petites en materials transparents, translúcids o reflectors, com és ara les línies ennegrides de la pellícula fotogràfica obtinguda per espectrografia d’emissió o les taques acolorides sobre paper o altres materials obtingudes en la cromatografia o l’electroforesi Es compon essencialment d’un focus lluminós, d’una platina mòbil que suporta l’objecte que es vol estudiar i d’un òrgan fotoelèctric protegit de la llum dispersada Alguns aparells comercials, anomenats fotodensitòmetres comparadors , funcionen segons…
Vittorio Storaro
Cinematografia
Director de fotografia italià.
Al costat de Bernardo Bertolucci ha desenvolupat un to de llum original i suggestiu palès a Il conformista 1970, Last Tango in Paris 1971, La luna 1979, The Sheltering Sky 1989 Interessat pel desenvolupament de les noves tecnologies, ha collaborat amb F F Coppola a One from the Heart 1980 i ha obtingut l’Oscar a la millor fotografia en tres ocasions Apocalypse Now 1979, Reds 1981 i The Last Emperor 1987 Posteriorment ha collaborat amb C Saura Tango , 1998 i Goya en Burdeos , 1999, W Beatty en Bulworth 1998, R Benhadj en Mirka 1999 i A Arau en Picking Up the Pieces 2000
mononucleòtid
Bioquímica
Fosfat d’un nucleòsid.
És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha cinc, que…
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Considerat un poeta menor dins l'escola noucentista, publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina