Resultats de la cerca
Es mostren 6162 resultats
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
serrandell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, de 10 a 20 cm de llargada, amb els ulls sobre el costat esquerre i molt propers (la distància entre ells és menor que llur diàmetre).
Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern
subconjunt
Matemàtiques
Qualsevol conjunt contingut en un altre conjunt, és a dir, que tot element d’aquest ho és d’un altre.
Un subconjunt és una part d’un conjunt Si A és un subconjunt de B, hom ho representa així A⊆B La negació de A⊆B és representada per A⊄B El símbol ⊆és anomenat d’inclusió Tot conjunt admet els subconjunts trivials ell mateix i el conjunt buit ø La collecció de subconjunts d’un conjunt donat A forma un altre conjunt, dit conjunt de les parts de A , que hom representa per P A, i, per tant, PA = {BB⊆A} Si té n elements, PA en té 2 n
ràpel
Escalada
Maniobra emprada en escalada per a baixar parets verticals o extraplomades.
La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen
acompanyament
Música
Conjunt de veus o d’acords subordinats a la part melòdica vocal o instrumental per tal de sostenir-la tot completant-ne o posant-ne en relleu, sovint, el contingut harmònic.
No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
Terranova

El parc nacional de Gros Morne, a Terranova
VisitGrosMorne (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa del Canadà, a l’oceà Atlàntic, a l’entrada del golf de Sant Llorenç, separada de la península del Labrador per l’estret de Belle Isle, al N, i de l’illa de Cap Bretó (Nova Escòcia) per l’estret de Cabot, al SW.
És formada per un altiplà ondulat d’altitud moderada, que arriba a 700 m a les Long Range Mountains, vora el litoral occidental, mentre que la part oriental és més baixa La major part de l’illa és composta de roques precambrianes, bàsicament arcaiques Els Barren Grounds tundra ocupen les altures de la petita península del Nord, el centre-sud i una franja litoral gairebé contínua Forma part de la província del mateix nom Terranova, la població de la qual habita en més de les dues terceres parts a l’illa
Sentència contra l’expulsió de quatre homosexuals de l’exèrcit britànic
El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg dicta una sentència desfavorable a la Gran Bretanya per l’expulsió de quatre homosexuals de l’exèrcit, amb la qual cosa desautoritza la llei britànica del 1994 que prohibeix que els gais i les lesbianes formin part de les forces armades Estrasburg insta les dues parts a pactar una compensació econòmica per les expulsions, dutes a terme entre el 1993 i el 1995, mentre el ministre britànic de Defensa, George Robertson, anuncia la suspensió dels procediments oberts a les forces armades per casos d’homosexualitat
naga
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que habiten les muntanyes que s’estenen des d’Assam fins al nord-oest de Myanmar.
En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina