Resultats de la cerca

L’any 1979 Peter Fischli Zuric 1952 i David Weiss Zuric 1946 iniciaren el seu treball en collaboració, que desenvoluparen en vídeo, cinema, fotografia o escultura, i que constitueix una revisió de la percepció de la realitat quotidiana, tot distorsionant l’ús de l’element temps El seu llenguatge artístic combina l’humor i el drama per abordar esdeveniments quotidians, que escenifiquen en temps real i directe, cosa que obliga a l’espectador a adaptar-s’hi L’any 1992 es realitzà una exposició retrospectiva del seu treball al Centre Georges Pompidou de París A l’estiu del 2000 el MACBA presentà…

La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com…

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon…

Aquesta església és situada prop del límit amb el terme de Fontrubí, prop de la masia de les Pereres, antiga quadra documentada des del 1143 Hom sap que el 1338 aquesta quadra era de la senyoria de Ramon de Barberà, castlà de Mediona Se suposa que l’advocació originària de la capella era santa Magdalena, tot i que des del 1596 s’esmenta ja la de sant Salvador És situada dalt d’un petit turó al peu de la muntanya conserva un absis semicircular llis amb finestra al mig, que sembla ser de doble biaix, amb la resta del conjunt molt modificat al segle XVIII Encara que creiem que som davant una…

L’església de Sant Pere de Sureda, avui desapareguda, era situada al veïnat de la Clusa d’Avall, a l’esquerra de la ribera de Roma La primera menció documental d’aquesta església és de vers l’any 1300, quan en una escriptura de donació hom parla d’una peça de terra situada al terme de l’església de Sant Pere de Sureda Posteriorment dos testaments datats respectivament el 1368 i el 1375 fan menció d’aquesta capella A l’inici del segle XV, concretament l’any 1400, es consigna un altre testament, atorgat per Ramon Masdemont amb data de 22 de març, segons el qual llegava una càrrega…

Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…

Realitzà els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els continuà a París Des del 1928 fins al 1960 fou professor de música al Conservatori Nacional de Guatemala El seu llenguatge musical es caracteritza per una forta influència de l’impressionisme i per la presència d’elements de la música popular del seu país natal Compongué peces per a orquestra i ballets, i música per a piano Entre les obres orquestrals, les més destacades són Homenaje a Ra vel 1920, Guatemala 1934, La Procesión 1935 i el poema simfònic Xibalbá 1944 La seva música per a escena és plena de referències a…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista reconstruí el…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…