Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
Sant Joan Baptista de Vallclara
Art romànic
Situació L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan Els anys…
Fragments de sarcòfag procedents del convent de Santa Clara, de Tarragona
Fragment A del sarcòfag trobat entre les runes del convent de Santa Clara de Tarragona després de la Guerra Civil Espanyola, amb escenes de la vida de sant Pere Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments trobats després de la Guerra Civil Espanyola a les ruïnes del convent de Santa Clara, des d’on foren traslladats al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 2 653 A, P 2 654 B i P 2 655 C Són de marbre blanc i les seves mides són 0,43 × 0,64 m A 0,27 × 0,57 m B i 0,21 × 0,3 m C Es conserven a la reserva Molt…
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-…
estadi
Vista parcial de la graderia de l' estadi de Montjuïc, remodelat per als Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport
Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.
Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d’Eduard…
Ricardo Castillo
Música
Compositor guatemalenc.
Realitzà els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els continuà a París Des del 1928 fins al 1960 fou professor de música al Conservatori Nacional de Guatemala El seu llenguatge musical es caracteritza per una forta influència de l’impressionisme i per la presència d’elements de la música popular del seu país natal Compongué peces per a orquestra i ballets, i música per a piano Entre les obres orquestrals, les més destacades són Homenaje a Ra vel 1920, Guatemala 1934, La Procesión 1935 i el poema simfònic Xibalbá 1944 La seva música per a escena és plena de referències a…
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Compositor i director de cobla català.
Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista reconstruí el…
Josep Lapeyra i Rubert
Música
Compositor i director català.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…
Elena Firsova
Música
Compositora russa.
Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…
Jan Václav Vorišek
Música
Compositor bohemi.
Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure concerts, la…
Wild Bill Davis
Música
Organista, pianista i arranjador nord-americà de jazz.
Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina