Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes del castell de Saldes s'aixequen sobre un espadat que corona el poble, al peu del Pedraforca EI seu emplaçament és al costat nord-oriental de la població de Saldes, vers l'extrem d'un serrat que domina la Vall del riu Eina o riera de Saldes Aquestes restes permeten encara avui dia endevinar algunes de les construccions del castell, que poden datar-se del segle XII, i entre elles destaca l'església, dedicada a santa Maria Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l'Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG…

Situació Fortalesa documentada des del segle IX, que s’alça en un turó situat entre el riu Rialb i el torrent del Cerdanyès ECSA - V Roca En un serrat situat entre el Rialb i el torrent del Cerdanyès hi ha un turó que forma una mola, on hi havia el castell de Tarabau Té una situació dominant sobre tota la part septentrional de la conca del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG480617 S’hi pot arribar per una pista que puja del Molí Nou, passant pel costat del mas Barrat 7 km i arriba al Cerdanyès 1 km Abans d’arribar-hi, cal agafar la pista de la dreta, que porta a la Collada Roja 1 km Des d’aquí…

Els dies 2, 9, 10 i 11 de març de 1365, la Cort reunida a Tortosa designà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona diputat militar Bernat Sestorres, cavaller diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona oïdor eclesiàstic adjunt Arnau de Busquets, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume de Meià, cavaller oïdor militar adjunt Berenguer Despujol, cavaller oïdor reial Pere Alanyà, burgès de Perpinyà oïdor reial adjunt Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona A més…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

Aquesta església, situada a llevant de les ermites de Tebes, és documentada el 999, quan el vescomte Udalard i la seva muller Riquilda li donaren quatre mujades de vinya i la terra erma que tenien al terme del castell de Bonifaci o de la Guàrdia El 1042 l’església de Sant Miquel va ser consagrada pel bisbe Guislabert el prelat, amb la seva mare la vescomtessa Riquilda i el seu germà Joan Udalard donaren a l’església l’alou que temps a venir es dirà quadra de Sant Miquel, el qual, situat a l’entorn de la cella, confrontava amb el terme del monestir de Santa Maria de Montserrat La donació es…

La resistència a la Catalunya del Nord El 12 de novembre de 1942, a les 10 del matí, tropes de la 7a Panzerdivision alemanya travessaren el pas de Salses En poc temps arribaren a Perpinyà i ocuparen la Ciutadella, les casernes, l’arsenal, correus, l’estació í l’aeròdrom de la Llavanera, on aterraren els Messerschmidt 109 i Focke-Wulf de la Luftwaffe Bompàs i Elna foren assetjades El 20 de novembre, el regiment 735 d’infanteria del grup DAX bloquejava la costa des de Cervera fins a Canet La frontera terrestre passà sota control de la duana alemanya, que aviat n’expulsà la francesa Hi foren…

Situació Vista des de llevant de l’església de Sant Esteve d'Alinyà ECSA - F Junyent L’església, alçada a la plaça del Ball Pla d’Alinyà, ressalta entremig del grup de cases que formen el poble d’Alinyà, situat a la dreta del riu Perles, quan aquest tot just s’ha originat per l’aiguabarreig dels torrents de Vallllonga i d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG699712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, que s’inicia al Pont d’Espia L’accés a l’església és facilitat pels que viuen a l’antiga rectoria, situada davant per davant de…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis en el qual fou oberta la porta actual d’entrada J M Melció Aquesta petita església es troba a l’extrem meridional del terme, al vessant septentrional del Collet de Bas-tarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa Per arribar-hi cal agafar el camí que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres, per la seva banda de tramuntana Al cap de 200 m, després d’haver passat dues cases, hom trobarà una cruïlla Cal agafar el camí carreter de mà esquerra, el qual tot seguit travessa…

Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…