Resultats de la cerca

Situada 50 km al SW de Sousse, en una plana fèrtil, la ciutat conserva el tipisme àrab muralles, bastions, el mercat, etc Fundada el 670 per ‘Uqba ibn Nāfi’, governador d’Ifrīqiya, com una avançada militar, assolí un gran desenvolupament com a capital de la dinastia aglàbida aglabí segle IX Per la seva situació geogràfica fou cobejada pels diversos alçaments berbers i presa pels normands el 1148 Amb l’entronització fatimita i el trasllat de la capital a Mahdia 947 inicià la davallada de la seva esplendor econòmica i cultural, que no remuntà fins a mitjan segle XVIII, sota els reis…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en la direcció…

Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també…

El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més importants de…

Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo , amb texts…

Senyor dels castells de Milany i Vallfogona Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó 1342 auxilià Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i fou nomenat capità d’Elna 1344 El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre Més tard sembla que intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Cariñena 1363 El 1373 vengué el castell de Curull i la força del Vilar a Roger de Malla Sembla que es…

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De ordinis sui origine…

Des del segle V fou vassall de la Xina Sempre amenaçats pels vietnamites al nord, que saquejaren diverses vegades Viraya, els txams s’anaren retirant cap a les províncies meridionals i hagueren de combatre alhora contra els pirates javanesos de l’imperi Srivijaya segle IX Al segle XII maldaren per expandir-se cap al sud però, malgrat una breu ocupació d’Angkor 1117, el rei khmer Jayavarman VII sotmeté el regne de Txampa 1203-30 Els txams feren costat als vietnamites contra la invasió mongol segle XIII, però la ruptura es produí poc després i a la fi del segle XIV el regne fou sotmès pels…

Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí juntament amb la família Al s…