Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Sant Jaume de Vilaordila (Montornès del Vallès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, al lloc anomenat Villa Ab-dela És difícil esbrinar en quin moment es van establir els primers habitants en aquest indret En el subsòl de l’església s’han trobat restes de paviment romà i a les parets teula romana També pels voltants hi ha fragments de dolium , àmfora, sigillada, etc El lloc apareix l’any 970 en un llegat fet per Ervigi a favor del seu germà Senderet, a qui deixà cases, corts, terres, vinyes
a Vilar d’Abdella A partir d’aquesta data les citacions del lloc als documents són constants La primera…
Sant Martí o Santa Maria de la Nou (Alòs de Balaguer)
Art romànic
Situació Interior del temple, que conserva l’arrencada de les pilastres que suportaven els arcs torals, avui desapareguts ECSA - J Giralt Les restes d’aquesta església es troben cap al NW del terme municipal d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG264445 Seguint la pista que porta d’Alòs a la Maçana es troba, a 2 km del poble, la cruïlla la Maçana-Sant Mamet Per la pista de l’esquerra, que és la bona, a 2, 8 km hi ha l’església de Santa Maria de la Nou Història No es té cap notícia directa sobre aquest edifici Tenim tan sols una notícia tardana, de l’any 1334, en què consta que “la Nou…
Castell de Canelles (Os de Balaguer)
Art romànic
La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre Ramon Berenguer…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…
Castell de Cubelles
Art romànic
Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…
Sant Joan de Valls
Art romànic
Es tracta de la primitiva parròquia de Valls, un dels dos centres, juntament amb el castell, de la vila medieval La primera notícia segura sobre l’església parroquial de Sant Joan de Valls és de l’any 1194, en què consta entre les parròquies que el papa Celestí III va confirmar a l’arquebisbe de Tarragona en la butlla que li atorgà l’esmentat any Tot el que sobre Valls i el seu origen diuen Francesc Puigjaner i altres autors no té cap validesa històrica i no supera cap anàlisi crítica moderna De moment és encara difícil fer hipòtesis sobre l’origen de la parròquia, que certament ha de ser…
Sant Miquel de la Cortada o de la Lladernosa (Puig-reig)
Art romànic
L’església de Sant Miquel és coneguda també amb el nom de la Cortada, de la Lladernosa i dels Llucs Documentada des de molt antic, formava part del terme del castell de Puig-reig, al comtat de Berga La primera menció documentada del lloc és de l’any 925, en el testament del comte Miró de Cerdanya, el qual cedia a la seva filla Quíxol, filla natural, el vilar i la vila de la Lladernosa, en els límits de Puig-reig, al comtat de Berguedà ad filia mea Chixilone facite scriptura in comitatu bergitano alode meo que dicunt ad ipso villare de dedonata, vel villa alaternosa vel hoc quod habeo infra…
Sant Jaume de Malagarriga (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de l’exterior de l’església amb la part de llevant a primer terme L Prat Situació La carretera de Manresa a Solsona, entre els punts quilomètrics 25 i 26, travessa un petit enclavament que pertany al municipi de Pinós, situat just al límit comarcal del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG834385 En aquest punt, al punt quilomètric 25,500, a mà dreta venint de Solsona, després d’haver deixat enrere el pont de Malagarriga damunt el Cardener, hi ha un camí que porta directament a la casa i església de Malagarriga JCT Història L’església de Sant Jaume de Malagarriga, pel seu emplaçament,…
Castell de Ralleu
Art romànic
Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…