Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, al lloc anomenat Villa Ab-dela. És difícil esbrinar en quin moment es van establir els primers habitants en aquest indret. En el subsòl de l’església s’han trobat restes de paviment romà i a les parets teula romana. També pels voltants hi ha fragments de dolium, àmfora, sigil·lada, etc. El lloc apareix l’any 970 en un llegat fet per Ervigi a favor del seu germà Senderet, a qui deixà cases, corts, terres, vinyes a Vilar d’Abdella. A partir d’aquesta data les citacions del lloc als documents són constants. La primera referència explícita de l’església de Sant Jaume és de l’any 1019, que el bisbe de Barcelona, Deodat, va fer una permuta a Gombau, fill d’Emermir de Besora, de la meitat de Vilar d’Abdella amb les seves pertinences i la meitat de l’església de Sant Jaume, situades en dit alou, tret dels delmes i primícies dels fruits, a canvi d’un alou que tenia a Montgat. Com que aquesta permuta no va ser beneficiosa per a ningú, per les dificultats a l’hora de cultivar la terra, es reuní de nou el cor í acordà fer una altra permuta més rendible. El senyor de Besora va donar uns alous situats a diferents llocs fora dels murs de la ciutat de Barcelona i reberen a canvi un alou que la canonja posseïa a Vilar d’Abdella. A partir del segle XII la capella surt citada de diverses maneres, Sant Jaume de Montornès o Sant Jaume de Villa Ordeorum, que és com més o menys arriba a nosaltres. Actualment el lloc és més conegut per la masia que hi ha al costat anomenada Can Masferrer des de 1678, que Pau Masferrer passa a ser el cap de la casa. El 1647, el rector de Montornès fa el capbreu del benefici fundat sota l’advocació de l’apòstol sant Jaume a la capella del mateix nom. A través de nombroses donacions testamentàries que es fan a Sant Jaume es pot veure que el culte s’ha anat mantenint regularment. El 1915 el rector de Montornès demana permís per a celebrar-hi missa els dies festius ja que la distància fins a la parròquia es considera motiu suficient.